“Si no volia dormir amb ell pegava el nostre fill per a obligar-me”

Leila, Síria

La Leila va conèixer a l’Ahmed als 17 anys, quan estudiava filologia anglesa a la Universitat de Damasc. El seu pare no consentia la relació perquè l’Ahmed no pertanyia a la mateixa classe social.

La seva família la va vigilar i finalment la van tancar a casa. Fins que va escapar i es va casar amb el seu amor pel “xeic”, la qual cosa els donava els mateixos drets que s’atorguen a les parelles de fet. Davant aquest fet, el pare de Leila va exigir que almenys celebressin un casament per quedar bé de portes enfora i no va voler saber res més d’ella.

La Leila es va mudar a viure amb la família de l’Ahmed. Allà es va trobar amb un clima de violència i maltractaments, tan per part dels seus sogres com del seu marit.

Més tard, l’Ahmed va marxar a Barcelona. I després d’un temps sola amb els seus sogres, va decidir seguir al seu marit. No per amor, sinó per sortir d’allà.

A Barcelona es va tornar a trobar amb la violència del seu marit, que la maltractava a ella i al seu fill. Estava pràcticament tancada al pis, no parlava castellà i el seu visat va expirar. Davant aquesta situació no va voler denunciar a l’Ahmed, ni fins i tot després de que una altra dona siriana li presentés una advocada que la va assessorar.

Després que en un nou atac el seu marit la fes fora de casa, si que va trucar a l’advocada per denunciar i els Mossos van detenir l’Ahmed. Aquest cop, l’advocada també la va portar a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, on la van assessorar per demanar protecció internacional.

El seu pare, sabent que ella es volia divorciar, la va trucar per amenaçar-la de mort. Per això, quan en l’entrevista d’asil li van preguntar per què buscava protecció a Espanya, va contestar: “Vull viure”.