Invisibles | Testimoni de Latifah
Marroc
La violència masclista i la misogínia segueixen provocant que moltes dones i nenes hagin de fugir dels seus països per cercar un refugi segur.
més informacióActualment, més de la meitat de les persones refugiades són dones i nenes, un nombre que va creiexent any rere any.
Moltes dones han de desplaçar-se forçosament per tenir temor o estar patint diverses formes de persecusió fonamentades en el masclisme i la misoginia.
A més, en moltes ocasions aquestes dones també sol·liciten protecció internacional per patir perseucucions per la seva ètnia, tenir opinions polítiques o una religió dissident amb el règim del seu territori o per orientació sexual i/o identitat de gènere, entre d’altres motius.
En l’àmbit jurídic, la Convenció de Ginebra estableix les dones tindrien dret a acollir-se a la Protecció Internacional per tenir un temor fundat de ser perseguides, entre altres motius, per pertànyer a un grup social determinat o tenir opions polítiques dissidents.
L’Estat espanyol, per la seva part, reconeix com a grup social determinat les persones perseguides per la seva identitat de gènere.
Tot i així, molts cops, quan les dones arriben al territori d’acollida es troben una sèrie de dificultats específiques que limiten el seu accés als drets fonalments i a assolir una vida digna al país d’acollida.
Coneix la història de dones refugiades i sol·licitants de Protecció Internacional:
Invisibles | Testimoni de Latifah
Marroc
Invisibles | Testimoni d’Isabel
Hondures
Invisibles | Testimoni d’Aissa
Àfrica
Ryma Sheermohammadi, activista pels drets humans a l’Iran i gestora cultural.
Iran
Mariana Sorochuk, membre de l’assossiació ucraïnesa Djerelo.
Ucraïna
Feroza Fakhree, ginecòloga i activista pels drets de les dones afganesa.
Afganistan
Si vols tenir més informació sobre la situació de les dones refugiades, pots consultar els següents materials: